Gaudí [antikvár]

Joan Bassegoda i Nonell Conservador de la Reial Cátedra Gaudí Llum de sostre a la Casa Batlló (detall), 1904-1906 Barcelona L'obra de Gaudí és prou coneguda i la seva fama s'estén arreu del món, raó per la qual milions de visitants s'apropen a contemplar els seus edificis. No cal ser un especialista en historia de l'art, ni en crítica d'art o en historia en general per fruir de les obres de Gaudí, que parlen directament a l'anima de qui les observa. En cada forma, en cada detall o en cada moment es troben solucions que impressionen vivament l'obser-vador que copsa, tot i sense proposar-s'ho, la graciosa i ensems ingenua capacitat de Gaudí de mostrar en I'arquitectura tota la saviesa de les formes i els colors de la natura. Sense ínfules inteMectuals, ni pretensions volgudament artistiques, Gaudí aconsegueix facilment actuar com ho ha fet sempre la Mare Natura, que no ha volgut mai guanyar cap medalla, ni cap concurs amb seves crea-cions. Els arbres, els núvols, les aus o les ones del mar, es fan únicament de funcionalitat, són utils i uniques i no es regeixen per cap altra Ilei més que l'equilibri entre éssers organics i inorganics. Gaudí veié en les formes naturals la funcionalitat, la utilitat sense cap altra intenció que seguir unes liéis que dicta el Creador. L'home, va dir Gaudí, continua l'obra de Déu, en seguir el seu exemple de forma humil pero intel-ligent. Joan Munné, fuster que treballa per a Gaudí moites vegades, deia: "En Gaudí té el cap ciar", la qual cosa és un fet insolit, car dir coses complica-